amb per actualment s'utilitza col·loquialment en certs parlars (pel matí, per la tarda, per la vesprada...), però s'evita en els registres formals.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.5.2b)
[...]
consonant, especialment en paraules començades per en-, em- i es- (encetar, entendre, embut, embrutar, escoltar, espenta) i en d'altres com llençol i sencer.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.1.1 i 3.3.4.1e)
[...]
pronunciar com a vocal neutra, i no com a a, dias)
Barcelona (les vocals a, e, a s'han de neutralitzar, i no s'han de pronunciar com a a, Barçalona)
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.2)
[...]
dels verbs adequar, liquar i obliquar s'han de pronunciar amb diftong i no pas amb hiat:
adequo (pronunciat a-dè-quo i no a-de-qú-o)
liqua (pronunciat lí-qua i no li-qú-a)
obliqua (pronunciat o-blí-qua i no o-bli-qú-a).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.5.2b) [...]
donés, donessis, donés, donéssim, donéssiu, donessin
Cal tenir en compte que, en els registres formals, no són acceptables les formes velaritzades que s'han desenvolupat en alguns parlars: donc, dongui, dongués, etc.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.3 [...]
Les formes uns altres, altres o d'altres poden fer de subjecte amb un nom explícit o elidit. Per exemple:
La lingüista defensa aquesta teoria i uns altres / d'altres / altres experts en llengua també.
Alguns han fet vaga, uns altres / d'altres / altres han treballat.
Aquestes tres formes [...]
dos més.
Quan acabem aquesta, pintarem dues altres parets.
Convé notar que, quan la construcció altres + numeral va precedida d'article, ja és adequada:
Les altres cinc cadires estan trencades.
Els altres deu alumnes faran la classe en aquesta aula.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
! Què hi fas tu per aquí?
En alguns contextos també s'usen les interjeccions uau i ual·la, que són de creació més recent. Per exemple:
Uau, quin ambient que hi ha!
Ual·la! El menjador us ha quedat preciós!
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (34.7.3a)
[...]
:
Déu-n'hi-do, com pesa aquest cistell!
Que bé que toca el violí la teva filla, déu-n'hi-doret!
Aquestes expressions no s'escriuen, per tant, sense guionets (déu n'hi do, déu n'hi doret) ni tampoc aglutinades (deunidó, deunidoret).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis [...]
. Per exemple:
?Quina setmana que hem passat, eh?
?Capità, és dimecres.
?Quina setmana que hem passat, eh?
?Capità, som a dimecres.
?Quina setmana que hem passat, eh?
?Capità, som dimecres.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (22.3.2.1) [...]
